"Abella"

 Aquesta il·lustració és una tinta xinesa sobre paper canson, fa temps que està feta, i en aquest cas crec que té molta força, forma part de una sèrie d'il·lustracions d'un projecte que no va quallar.

"Escarabat"

Aquesta il·lustració fa temps que la tenia feta a tinta, tenia clar que havia de tenir un toc daurat, no sé si us agrada Julio Cortazar, però un dels seus relats es diu “L’escarabat daurat”. No m’atrevia a posar-m’hi, però fa dues setmanes vaig estar a Estambul, i al veure els meravellosos mosaics de Santa Sofia se’m varen ocórrer un parell d’idees, la pintura daurada a l’ordinador no es veu massa bé, però sobre el paper té un efecte prou interessant, hi ha dos tipus de daurat i el color està fet amb aquarel·les.

"lliris i anèmones"

Aquesta ha esta la darrera il·lustració a la que he donat color, feia molt de temps que la tenia pendent, no donava amb la combinació de colors que volia, però ara crec que ja està, li falta tal vegada polir un poc els detalls, però no crec que la toqui gaire. La tècnica, tinta xinesa, una base d'anilines i per anar pujant aquarel·les. El tema és molt recurrent, la figura del jardí com una paradoxa de la vida, on totes les flors semblen ser d'un color, i n'hi ha una que és totalment diferent...el que he dit, una paradoxa de la meva vida...

"Aranyes"

Aquest dibuix en tinta xinesa està molt influït per Louise Bourgeois, una de les meves autores fetitxe, sentia la mateixa fascinació pels insectes, la feina va ser, com en l'anterior cas un treball totalment lliure i espontani, i si, les aranyes fan el que pareix, copulen..., jajaja (supos que els surrealistes en traurien bones notes...), esper que vos agradi.

"D' aranyes i violes d'olor"

Aquesta és una il·lustració petita, pertanyent a una col·lecció de dibuixos que he anat fent amb tinta xinesa i aqüarel·les sobre paper Canson, totalment lliure i creada pel gust que pas dibuixant. El títol, "d'aranyes i violes d'olor", és per la meva passió pels jardins i els animals que els habiten, la viola d'olor blanca és un homenatge al lliri blanc rodejat de lliris liles, de Van Gogh, on simbolitza, des de el meu modest punt de vista,  la sensació de ser extrany als altres, de no encaixar, de la diferència, que tan bé plasma a n'aquesta obra.