Publicació a la web de TeleMadrid

http://www.telemadrid.es/?q=noticias/cultura/noticia/el-canto-de-la-sibila

El Canto de la Sibila (El Canto de la Sibila)

La encuesta:

Yo soy de los...

Beatles

Rolling Stones

Ninguno

Ver más encuestas

cultura

| 22.12.2012 - 18:22 h

El artista mallorquín Pep Joan Ferrer nos ofrece en esta ilustración de la Sibila su particular visión de una de las tradiciones más arraigadas de la isla, sobre todo en estas fechas tan navideñas.

El Canto de la Sibila (el Cant de la Sibil·la en mallorquín) es un drama litúrgico de melodía gregoriana que tuvo mucha difusión durante la Edad Media en el sur de Europa y que se interpreta en la versión catalana de forma tradicional en la Misa de Gallo en las iglesias de Mallorca como la catedral o el monasterio de Lluc.

En Madrid lo pudimos escuchar en la iglesia de Santa Bárbara con la voz solista de Pilar Estéban el pasado 1 de diciembre.

El canto constituye una tradición que se prolonga desde la Baja Edad Media hasta nuestros días. La UNESCO lo declaró Patrimonio Inmaterial de la Humanidad en 2010.

La Sibila es una profetisa del fin del mundo de la mitología clásica que se introdujo y adaptó al cristianismo gracias a la analogía que puede establecerse entre dicha profecía y el concepto bíblico del juicio final.

Más sobre: Pep Joan Ferrer

"Moll"

Un altre dels meus invents, un moll sobre fusta, està fet amb acrílics.
Vull fer una col·lecció d'aquests dibuixos.

"Figueres"

Tinta i aquarel·les sobre fons daurat

"Neula"

Aquesta il·lustració la vaig fer per una nadala, simbolitza una neula amb el cant de la sibil·la, un tema molt d'actualitat, ja que aquest cant, que es fa les matines del dia de Nadal a la Seu de Palma, relata com serà la fi del món, així que enllaç felicitar-vos el Nadal si sobrevivim a dia 21, jeje!!
Hi ha una tradició antiga respecte a això molt maca, antigament les neules es feien de pasta de neula, no de paper, i servien com escenografia d'aquest cant, quan la sibil·la cantava la part on els estels del cel cauran sobre la terra, tallava amb l'espasa els fils que aguantaven les neules en forma d'estels i aquestes queien al terra, on els nins les agafaven per menjar-se-les.

Passau molt bones festes!!!!

"Lliris, violes i papallona"

Aquesta tinta xinesa encara no li he donat color, encara que ja fa bastant de temps que l'he feta, m'agrada la manera com la vaig construir, la diagonal separa dues meitats, una on es troba tot el volum de plantes i l'altre on hi ha el buit, aquesta composició deixa "respirar" tot el conjunt.

Escarabat de sang

Aquestes són unes petites il·lustracions que faig a tinta xinesa, els insectes sempre m'han paregut unes criatures fascinants, les mecanitzo i introdueix elements de collita pròpia....

Escarabat

Formiga

Tinta xinesa i aquarel·les sobre paper canson

"Caputxeta vermella"

Un altre dibuixet rescatat de l'armari dels dibuixos, és de fa bastants anys, uns set o vuit. Està fet amb tinta xinesa i aquarel·les

Metamorfosi, declinant una abella

Vaig descobrir aquest dibuixet fent net a l'armari dels dibuixos, és de fa set anys, se veu que ja m'agradava anar "declinant" dibuixos..., li he donat color, ha quedat bastant bé.

Ressenya a Arts Mallorca

http://www.artsmallorca.com/es/evento-/-entre-maxim-i-minim

Exposició al Centre Cultural de Cap Vermell

Per la gent que no ha pogut anar a l'exposició, penjo com va quedar la sala.

La publicació de l'exposició a la web de l'Ajuntament de Capdepera

http://www.ajcapdepera.net/noticies/noticia.ct.html?tIte=inauguracio-de-dues-exposicions-al-centre-cap-vermell&cIte=52858

Una crítica preciosa en la sección cultural de la web de Tele Madrid

I el link:
http://www.telemadrid.es/?q=noticias%2Fcultura%2Fnoticia%2Fviaje-por-los-mundos-submarinos-de-ferrer

Preparant l'exposició a Cap Vermell

Preparant l'exposició de Cap Vermell

"Entre el Máximo y el Mínimo"

La gente me suele pedir que significan mis cuadros, cuando a mi me parece mucho más interesante lo que a ellos les trasmiten, por eso suelo contestar con un, y tú que ves?
En ese momento te das cuenta que poca cosa tiene que ver tu intención inicial, y que la realidad, es casi siempre, muy subjetiva, y depende del ojo con que se observa.
Pues bien, de eso va esta exposición, de lo que hay entre el máximo y el mínimo, es decir, de nosotros, de nuestra manera de ver el mundo, hace unos cuantos siglos los eruditos de su época pensaban que las estrellas en el cielo eran agujeros en una sólida bóveda celeste por donde caía la lluvia, esta era la realidad incuestionable, hoy en día sabemos que las estrellas son bastante más grandes que un agujerito, y que muchas de ellas ya no existen, vemos su luz, pero ya no están, y sólo están sujetas a sus leyes gravitatorias, o eso es lo que pensamos creer, lo que creemos inmutable, quizá dentro de cien años no lo sea tanto, ya hay físicos que critican abiertamente que la Ley de la Gravitación Universal que funciona muy bien para objetos grandes-el máximo-, no funcione para los pequeños -el mínimo-, a los que hay que aplicar la Teoría Cuántica, cuestiones, el máximo y el mínimo, totalmente subjetivas, ya que lo son desde el punto de vista de los humanos. La percepción humana y su construcción de la realidad siempre ha sido una constante en el arte, como lo es en el mio, a lo que hay que sumar las relaciones formales entre las estructuras muy grandes y muy pequeñas, o nadie se ha dado cuenta de lo parecidos que son un sistema solar y un átomo, con un cuerpo redondo fijo en el centro y varios elementos orbitando a su alrededor. Pues bien, por eso en mis cuadros se pueden ver bacterias del tamaño de planetas o espermatozoides nadando con peces.

y aquí mi pregunta al espectador, ¿estás seguro de lo que ves? de lo que crees incuestionable...
Creo que hacerse preguntas y buscar respuestas, ya sea en el mundo artístico, o científico, en el personal o en el espiritual es, en buena parte, parte de nuestra esencia, y a veces esa curiosidad innata queda dañada por dogmas y por ideas preconcebidas e incuestionables.

Por cierto, el cuadro de arriba es "Nicte"

Declinant figueres

Aquest és el darrer dibuix que he fet, el nom, com es diria en castellà, "se las trae", per que utilitzo el verb declinar?

Com vos haureu fitxat, i de dreta a esquerra, les figueres es van transmutant en altra cosa, però segueixen semblant figueres, penseu en el quadre de Magritte "ce n'est pas une pipe", és el dibuix d'aquesta, i no una pipa...

Bé, no vos vull fer mal de caps amb aquestes elucubracions, el tema de la declinació de figures és una cosa que darrerament m'està interessant, i estic pensant que la pròxima exposició que faci sigui d'obra sobre paper.

Per cert, la tècnica, aquarel·les pel color, tintes xineses daurades pel fons ( unes botelletes que guardava per dins un calaix....), sobre paper canson, la qualitat de la imatge no és molt bona, he fet la foto amb el telèfon, un dia d'aquests posaré l’escàner i penjaré una imatge en condicions.

L'art de Pep Joan Ferrer: Ja tenc el meu cartell per l'exposició a Cap Verme...

L'art de Pep Joan Ferrer: Ja tenc el meu cartell per l'exposició a Cap Verme...: Aquest serà el cartell en que anunciaré l'exposició que inauguraré dia 26 d'octubre a les 7 de l'horabaixa al Centre Cap Vermell de Cala R...

Ja tenc el meu cartell per l'exposició a Cap Vermell

Aquest serà el cartell en que anunciaré l'exposició que inauguraré dia 26 d'octubre a les 7 de l'horabaixa al Centre Cap Vermell de Cala Rajada, l'Ajuntament n'ha imprés un altre per difondre pel terme municipal, així que aquests aniran penjats per Artà.

Procés de "Rajada"

“Rajada” m'ha donat problemes des d’un principi, al primer quadre que vaig fer eren dues rajades les que volaven juntes per un camp de posidònia, aquesta idea la vaig descartar, i el quadre inacabat està enterrat davall un altre quadre.

La primera vegada que la vaig dibuixar em va agradar, però a mesura que anava pintant em vaig donar que l'ala no estava ben situada, que el cap era massa gros i que la coa estava desproporcionada, així que a tapar i tornar-hi. Ara pareix que el quadre va millor, he de pujar la intensitat de la posidònia, començar a ficar blaus marins, vermells i taronges, i posteriorment els verds.

Aniré penjant més fotos de l'evolució del quadre.

Ara ja té un poquet més de cos,, ja he començat a ficar blaus marins i taronges. He de pujar la rajada, acabar el fons amb turqueses i cobalts i anar posant els verds

Ja he ficat cobalts i turqueses, encara que se m'ha anat un poc la mà amb el groc, demà ho arreglaré, també posaré els verds, els vermells i els liles, a veure com va quedant. També he decidit fer un grumer a la part superior i esquerra de l'imatge, ja s'intueix la ombra.

Crec que l'he acabat, esper que vos agradi

Exposició col·lectiva Nit de l'Art

Imatges de l'exposició conjunta amb l'Associació Arts Nòmades a l'Hotel d'Entitats Juvenils de Palma coincidint amb la Nit de l'Art a Palma

Hem sortit a la premsa!!

Invitació per exposició de dia 20 de setembre

Us volia convidar a l’exposició col·lectiva que es farà dia 20 de setembre a partir de les 19.30 hores, a l’Hotel d’Entitats Juvenils del carrer Ferreria, 9,  on podreu veure alguna de les meves obres.

Vos esper.

Atentament,

Pep Joan Ferrer

Pepjoanferrer@hotmail.com

"Composició Geomètrica II"

Aquest és un dels 4 quadres que exposaré dia 20 de setembre a l'Hotel d'entitats Juvenils, carrer Ferreria 9, és una col·lectiva, em faria ganes que venguéssiu, és a partir de les 19.30

Cartells per l'exposició a Cap Vermell

He de fer una exposició al Centre Cap Vermell, i necessesit un cartell, quin dels quatre vos agrada més?