Aquest és el quadre més gran que he fet de moment, 200*150
centímetres, són aiguades acríliques sobre tela, el títol ve per la sacerdotessa
grega del temple d’Apolo, que anava vestida amb la pell de la serp Pítia i
entre els vapors volcànics d’una escletxa endevinava el futur, es pot veure el
color del magma, les serps i les xarxes neuronals, i ja no don més pistes, que
no m’agrada donar la meva interpretació de les meves obres, em pareix molt més
interessant la dels demés, tan sols, a mode d’anècdota històrica, que anant més enrere en el temps,
era un temple dedicat a Gea, la mare Terra, i que la nova religió dels grecs, patriarcal,
la transformà en un temple dedicat a Apolo (no tan sols els cristians han fet
això...) i que amb aquest canvi religiós també va haver un canvi social, de les
societats matriarcals (eren sacerdotesses) a les patriarcals, aquí una pista
del perquè dels espermatozoides que neden a l’obra...
