La meva germana gran, sabent el que em duia entre mans aquest estiu, se'm va plantar a casa amb aquest tros de fibra de vidre que havia trobat a Son Serra de Marina, devora la mar, i em va fascinar des del primer moment que ho vaig veure, era molt allargat, així que una llagosta hi va anar que ni pintada, en aquest cas no vaig voler pintar de blanc el fons, l'existència d'animals marins aferrats i la força de les urpes de la mar sobre el material em varen parèixer prou interessants per a deixar-ho a la vista. La fibra de vidre és molt difícil de pintar, és un suport que no seca mai!!!, per la meva desesperació l'acrílic patinava, no eixugava, s'escampava..., en vaig passar un fum, però crec que ha valgut la pena.
